SANT SEBASTIÀ DE SULL

Sant Sebastià de Sull, també nomenat Sant Sebastià del Monestir o d'Urgent, és un monestir benedictí situat a l'esquerra del riu Saldes, dins el treme municipal del mateix nom. La construcció inicial és preromànica (finals del segle IX). L'església es va reformar diverses vegades, es va ensorrar i construir de nou al segle XV.

Del conjunt, actualment en runes, cal destacar la configuració de l'església del monestir. El doctor Manuel Riu i Riu hi dugué a terme diferents excavacions (entre els anys 1971 i 1977, en 8 campanyes), que serviren par a deixar al descobert, alliberant el conjunt de les runes d'una masia posterior, un edifici singular en l'arquitectura preromànica catalana i una necròpolis força important.

SITUACIÓ

El monestir es troba situat a uns 5 Km de Saldes, per accedir-hi, des de la carretera B-400 (Guardiola de Berguedà a Saldes), cal agafar la pista que porta al Santuari de Gresolet (la pista surt a mà dreta, tot circulant en sentit Guardiola a Saldes, just abans d'enfilar el pont de Saldes). Seguim la pista tot descendent cap a la vall de Gresolet; en el punt baix de la pista trobem la casa-refugi el ferrer, lloc on hem de deixar el vehicle per tal de prendre el camí que ens conduirà a les runes del monestir. Prop de la casa (tot travessant el riu) trobaren un indicador que marca el camí a seguir cap al monestir, el sender és marcat amb marques blanc i verdes. en uns 10 min. de camí troben el monestir.

HISTÒRIA

El monestir fou establit pel prevere Daniel i la devota Honesta a inicis del segle X. Ambdues persones abastaren terres per a la formació del cenobi abans de l'any 939. L'any 939 el comte Sunifred II de Cerdanya confirmà les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d'Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca a l'abat Dracó i la seva comunitat, que era formada per 6 monjos. Malgrat que el cenobi augmentà el seu patrimoni amb la donació d'alguns alous l'any 965, l'any 983 el comte Oliba Cabreta cedí el monestir al monestir de Sant Llorenç prop Bagà i a mitjan segle XI ja no hi residien monjos. El monestir restà en poder de Sant Llorenç fins a l'any 1836.

Posteriorment s'hi edificà una masia que fou habitada fins a inicis del segle XX (1910).